La fiscalitat del dia després.

El President de Catalunya, Artur Mas, ha parlat aquest matí a Pimec de la fiscalitat que pot aplicar Catalunya el dia després de la seva independència. Però ho ha fet advertint de que la "moderació fiscal" no arribarà immediatament sino "quan es pugui". La realitat és que el fet de tenir un Estat propi també ens donaria una llibertat per a decidir els nostres impostos a la que no estem gaire acostumats. I sembla que Mas no n'és plenament conscient del poder excepcional que tindrem a les nostres mans, ja que aquesta és una eina importantíssima en l'economia d'avui. Un poder essencial i molt estratègic en el món global en el que vivim, malgrat que la crisi, la pertanyença a la UE i a l'Eurozona ens acotin els límits de la fiscalitat mínima aplicable (fora de la UE fins i tot ens podriem convertir en un paradís de fiscalitat reduïda a l'estil suís, però aquest és un escenari que avui en dia no contemplem).

Temps de canvis.

Hi han moments en la Història en els que els equilibris establerts fins aquell moment es trenquen. Punts d'inflexió on tot allò que semblava estable es transforma acceleradament en incertesa que busca un nou reequilibri. Les guerres han estat en el passat catalitzadores d'aquests canvis, que no són gratuïts, perquè un cop refet l'escenari gairebé sempre els nous reequilibris suposen una evolució de la nostra humanitat. Un salt endavant que deixa enrere una època antiga i el caos de la transició, per a iniciar un periode de calma, progrés social i econòmic, que ningú sap quan es tornarà a inestabilitzar.

Un blog més de pensaments aleatoris.

Tot i escriure articles essencialment d'Economia en diversos medis de forma regular, no sóc periodista, ni professora d'universitat. Simplement vinc sentint la necessitat de transmetre el que sé i la meva interpretació del que li està passant al món des de l'any 2007, quan tot va canviar. Suposo que els esdeveniments trascendents m'impulsen a fer-ho, per alguna antropològica i confusa raó.